Guia Balaguer Serveis turístics Balaguer Lleida

Drama basat en fets reals

Rodona i madura com fruita d’estiu!!

Per Maite Larré

Desprès de ser guardonada en varis Festivals de Cinema (Berlín, Màlaga) arriba “Estiu 1993”, òpera prima de la directora Carla Simón, basada en les seves vivències personals. Agraïm la bona feina que realitzen els festivals ja que permeten apropar-nos a joies d’aquest valor artístic.

A rel de la mort dels seus pares per la Sida, Frida (Laia Artigas), es trasllada a viure amb el seu oncle Esteve (David Verdaguer), la seva tieta Marga (Bruna Cusí) i la seva cosina Anna (Paula Robles), a un poblet de muntanya, on s’ha rodat la pel·lícula i on va anar viure la nostra directora desprès de la mort de la seva mare i el seu pare, tres anys abans, quan tenia 6 anys.

La pel·lícula transcorre amb un nivell de sensibilitat fora del comú, oferint-nos angoixa, riure i plors en múltiples escenes. Per moments som Frida, per moments ens posem en la pell de la nova família. No hi ha lloc per maniqueismes, sinó per tota la complexitat que poden oferir-nos les relacions humanes reconstruïdes a partir d’una tragèdia.

Aquest emotiu drama, malgrat la duresa del tema tractat, fuig del sentimentalisme fàcil i no intenta manipular les emocions del espectador, sols intenta obrir una finestra a l’esperança reflectint de manera realista, el món a través dels ulls d’una nena, que intenta batallar amb el seu sentiment de pèrdua.

Les actuacions dels adults són correctes i tan David Vedaguer com especialment Bruna Cusí estan magnífics en els seus papers. Però el repartiment llueix a partir de la frescor de Frida i la seva petita cosina, que parlen i juguen com si no hi hagués una càmera, amb naturalitat i improvisació. Tot el mèrit és per la directora Carla Simón que ha sabut treure de manera magistral tota la naturalitat tan en els diàlegs com en el llenguatge corporal de les petites actrius. A nivell tècnic, la pel·lícula és preciosa i aconsegueix conjugar colors i plànols amb un bon balanceig.

Tota una declaració d’amor a la vida que desprèn una sensibilitat única i un gust pels detalls aparentment insignificants que tindrà el potencial per quedar-se en la nostra retina i el nostre cor durant molt de temps.