Guia Balaguer Serveis turístics Balaguer Lleida

Cinema negre. Comèdia. Basada en fets reals.

La fi d’un somni!!!

Per Maite Larré

La nova pel·lícula de cinema negre en la línia del debut dels germans Coen, dirigida per George Clooney (The Monuemnts Men, Buenas noches, y buena suerte) ens transporta literalment a la dècada dels 50, tot un plaer ja de bon començament.

En un acomodat barri dels afores, de cases semblants i espaioses, la vida és aparentment perfecta i hi regna un ambient planer, que aviat es truncarà quan una família afroamericana s’hi instal·la. Els veïns, neguitosos, comencen a organitzar reunions fins a passar a l’acció directa.

Inspirada en fets reals “Suburbicón” és la pel·lícula que Clooney dirigeix i coescriu amb els germans Coen, el seu humor és la seva firma i també el productor i actor Grant Heslov. En aquest món d’obscurs i profunds desitjos es nota la complicitat i la bona entesa.

El repartiment protagonista està format per Matt Dammon (Marte, Jason Bourne). Oscar Isaac (Stars Wars VIII), Julianne Moore (Kingsman, el circulo de oro) i Noah Jupe (Wonder) entre altres es que no es pot dir que no siguin entregats, fins I tot Julianne Moore fa dues propostes ben diferents.

La fotografia, els trets de càmera i la voluntat estètica de la pel·lícula és la de rendir homenatge al cinema dels anys 50, així doncs, estem davant d’un exercici d’estil amb l’humor negre inclòs, marca Coen original.

D’altra banda, la magnífica banda sonora del compositor francès Alexandre Desplat, que amb “ Valerian i la ciudad de los mil plantas” i “La forma del agua” ja s’ha marcat tres bandes sonores excepcionals aquest any, li dóna al conjunt una força i un empaquetatge incomparables.

A nivell argumental “Suburbicón” explora dos plànols ben diferenciats, d’una banda un thriller domèstic i d’altra un al·legat en favor de la diversitat ètnica, tot plegat vist des de l’òptica d’un nen, en un principi aliè a les mesquineses del món adult (ull viu amb el noiet , Noah Jupe, té fusta per arribar lluny, aquest proper any el veurem a “The Titan”, “Un lugar tranquilo” i “ Holmes and Watson”.

La sàtira envers el somni americà està servida i òbviament amb ànims de traçar paral·lelismes amb l’actualitat, cosa que ha fet que s’incomodin alguns sectors. No està gens malament, tanta hipocresia a cops, fa vergonya.