Guia Balaguer Serveis turístics Balaguer Lleida

Comèdia. Cinema negre.

No hi ha rés pitjor que un sopar avorrit!!!

Per Maite Larré

Quant temps fa que no fas unes bones riallades veien una pel·lícula?

Arriba el més nou del director Vasc Álex de la Iglesia, ben segur, la menys Álex des de “Los crímenes de Oxford, 2008”, potser perquè adapta un guió de Paolo Genovese, o bé vol obrir noves vies dins del seu cinema, i el cert és que li ha funcionat prou bé.

A “Perfectos desconocidos” hi ha dues permutes molt evidents. En primer lloc tenim una feina visualment teatral, set personatges a mig camí entre la sala i la terrassa, no hi ha més. I en segon lloc, el canvi radica en el ritme, és una comèdia negra cuinada a foc lent, rés a veure amb el ritmes vertiginosos i caòtics als que ens té acostumats. I un risc, no donar treva a l’espectador, marca de la casa. Tot plegat fa de “Perfectos desconocidos” un plaer absolutament eficaç.

A nivell de guió, l’obra manté sense problemes els habituals punts forts del director. El cinisme, la mala llet i la naturalitat segueixen en peu de guerra en aquesta història, a mig camí entre, la critica ferotge a la cultura que rendeix homenatge al telèfon mòbil i a la teràpia de parella.

La clau de l'èxit: situacions molt reconegudes i un repartiment excepcional amb varis exponent que ho donen tot i un guió àgil i precís que els personatges tenen ocasió de brillar amb llum pròpia. La narració vola durant el metratge mentre tractes de descobrir els secrets de les seves relacions i tot el que tracten d’amagar, produint-se així l’efecte morbós que porta a l’espectador a jugar amb les expectatives, prejudicis i sospites, algunes de les quals s’aniran confirmant en el transcurs de la projecció.

“Perfectos desconocidos” és un remake de l’exitosa comèdia italiana Perfetti sconoscuiti, 2016, guanyadora dels Premis David di Donatello a la millor pel.lícula i al millor guió. I aquí compta amb els actors d’excepció, com són: Belén Rueda (Séptimo), Eduard Fernández (El hombre de las mil caras), Pepón Nieto (Mi gran noche), Ernesto Alterio (Rumbos), Juana Acosta (Vientos de la Habana), Eduardo Noriega (La sonata del silencio), Dafne Fernández (Viral) Beatriz Olivares (Los héroes del mal).

Tot un entreteniment tan divertit com obscur, amarg com un cafè jamaicà. Què més es pot demanar?