Guia Balaguer Serveis turístics Balaguer Lleida

Drama familiar

Les relacions personals no són una ciència exacta!!!

Per Maite Larré

Marc Webb és un interessant cineasta que ha gosat batallar amb la comèdia romàntica, el melodrama i inclús amb el genere de ficció. Recordem la bona feina de “500 dias juntos”, “Amazing Spiderman”, sap combinar amb encert l’alegria, el drama i la reflexió, alternant situacions emotives i commovedores amb dosis de crítica irreverent i un desenfadat sentit de l’humor. Ara agraïm el seu retorn amb “Un don excepcional”, que té tots els ingredients per a triomfar: l’aire de cinema independent, un protagonista actual (Chris Evans aparca el Capità Amèrica abans de la propera estrena de “Los Vengadores” en un molt encomiable canvi de registre), una actriu infantil preciosa (Mckenna Grace: Independence Day 2), cançons boniques, secundaris de luxe (Octavia Spencer: Criadas y Señoras) i sobretot un tema controvertit, idoni per escoltar els nostres cors.

Estem davant d’una modesta pel·lícula, que tanmateix ens ofereix un microcosmos ric amb matisos i desbordant de vida que aborda sense embuts com ens vinculem amb els nostres familiars, els nostres errors, els encerts i les dificultats d’establir relacions sanes i fèrtils, més enllà dels nostres egoismes i obcecacions. Tres generacions diferents, cadascuna amb les seves ferides, carències i necessitats i mirant a l’altre com un instrument per al seu propi benefici insatisfacció ignorant les mostres d’afecte i la seguretat que ens produeix sentir-nos estimats per ser simplement nosaltres mateixos, sense manipulacions ni coaccions.

Tot plegat s’aconsegueix, sense esforç aparent, gràcies a un excel·lent guió que posa drets uns personatges ben dibuixats i plens de matisos, sobretot la petita protagonista que mostra un do natural per la interpretació i el seu personatge s’allunya i molt d’altres pel·lícules de custodies infantils. En aquest cas la nena és la pel·lícula. Un personatge dotat d’una personalitat aclaparadora, no tan sols intel·ligent, sinó irònica, divertida i una mica esbojarrada.

“Un don excepcional” traspua tendresa, frescor i intel·ligència en una commovedora relació entre dues persones, oncle i neboda, que no estaven destinades a estar juntes, però que no poden viure l’un sense l’altre.

Seria un error confondre senzillesa amb simplicitat. Estimulant proposta del cinema independent amb una elegant posta en escena i uns actors que brillen en els seus respectius registres, ideal per veure en família.