LA FIRA DE SANTA LLÚCIA O DELS ALLS DE BALAGUER

El primer cop que es parla de la FIRA ANYAL DE SANTA LLÚCIA DE BALAGUER és a finals de l'edat mitjana, l'any 1424: el rei Alfons el Magnànim concedí aquell any a Castelló de Farfanya el privilegi de celebrar fires per santa Cecília a finals de novembre. Com que les dates eren més o menys coincidents amb la Fira de Santa Llúcia de Balaguer, es protestà davant del sobirà pels perjudicis econòmics que això podia portar a la fira balaguerina. La nostra fira té 600 anys d'antiguitat.

Abans la fira de Santa Llúcia era una fira de bestiar, com les altres tres que se celebraven a Balaguer, tot i que aquesta era també coneguda com la "Fira dels alls" perquè tradicionalment és a principis de desembre que se sembren els alls per tal que passin enterrats el punt màxim del fred que sol ser a finals d'aquest mes i tot el gener. Per tant devia ser la fira en què es compraven els alls per sembrar-los. Testimonis orals ens parlen també de parades per a la compra de trenes de cabeces i manats d'alls. La fira es desenvolupava a la plaça del Pou i a l'actual carrer de l'Escala en direcció a la plaça de sant Jaume.

El folklorista Joan Amades ressenya que es tracta d'una fira de bestiar de tota mena, malgrat que un element molt destacat n'eren les anomenades "perdius manses", criades en captivitat sobretot a la zona del Montsec i que baixaven a vendre's a Balaguer. La fira doncs tenia molta nomenada entre els caçadors. També hi destacaven les sabates de pagès ferrades i clavetejades per resistir el fred i la humitat de l'hivern.

La FIRA DELS ALLS és doncs un punt de trobada i comerç, una fira històrica de les més antigues que es fan a Catalunya en aquestes dates al voltant de les festes de Nadal.