Com ens ajuden els homenatges de vida en el procés de dol?

Molt han estudiat els especialistes el món del dol. Enrere queda aquell mapa de les cinc fases del dol de Kubler-Ross, tot i ser la base de molts estudis teòrics. El cert és que les necessitats sorgides a partir del dolor i la mort han fet palès que aquest és un procés eminentment individual. El procés dependrà de cada persona, però també de les circumstàncies de la mort, la pèrdua de la relació, l’afectació de la xarxa familiar i social, així com l’impacte que la pèrdua pugui tenir en el funcionament de la vida diària, de la quotidianitat. I, és que, el dol és un procés complex que cada individu viu d’una manera ben diferent.

Quan algú mor neix, de manera inconscient, la necessitat d’acomiadar-nos d’ell o ella, o bé immediatament o al cap d’un temps. Nombrosos estudis han demostrat que materialitzar aquest adéu a través d’una cerimònia o ritual facilita el procés de dol i ajuda notablement a l’acceptació de la pèrdua, sigui recent o ja faci temps que ha succeït.

La situació de pandèmia global ha aturat la celebració de les cerimònies de comiat. Coneguts, familiars, amistats o estimats han mort i no ens n’hem pogut acomiadar com hauríem volgut. Quants de nosaltres sentim dins nostre un pes que ens recorda que resta pendent un homenatge a l’ésser estimat que ja no hi és?

La cerimònia, el punt de partida

Acomiadar-nos de qui ha mort és una necessitat antropològica. És un requeriment instintiu humà. Participar en un acte d’homenatge a un difunt o una difunta serà el punt de partida per començar a sanar, a reconciliar-nos, a acceptar. Aquesta mena d’esdeveniments s’han de celebrar sempre d’acord amb les creences o filosofia de la persona que acaba de perdre la vida. El ritual funerari no és quelcom exclusiu de les comunitats religioses o les persones que professen un tipus de fe concreta. El comiat és un primer pas cap a l’acceptació final per a tothom, cap a la calma.

A Agraïments apostem amb fermesa pels homenatges de vida, les cerimònies totalment personalitzades: des de celebracions religioses fins a esdeveniments civils. Amb la col·laboració de les persones més properes al difunt, construirem un acte que, per una banda, servirà per recordar amb afecte els capítols de la seva vida i, d’altra banda, serà d’utilitat per a totes aquelles persones que es trobaran i s’abraçaran amb el sentiment comú de dir adéu o fins aviat al protagonista de l’esdeveniment.

Fem ara els comiats pendents

Les restriccions sanitàries dels darrers dos anys han dificultat la celebració d’aquesta mena de trobades. Consegüentment, moltes famílies i molts col·lectius tenen, encara ara, pendent tancar aquest capítol, reunir-se, unir-se en el dol i celebrar la vida de qui ja no ens acompanya en el camí. I, per a fer-ho, sempre és un bon moment.

Sempre és bona hora per reunir amistats, familiars i altres coneguts d’algú que ens ha deixat en aquest temps i celebrar un homenatge de la seva vida. És probable que aquesta persona hagi mort en aquestes darreres setmanes, mesos o, fins i tot, ja fa un any, o més. I, tot i això, és probable que encara sentiu quelcom per dins que us recorda que hi ha un comiat pendent.

Sempre podem començar a cicatritzar una ferida causada per l’absència d’algú que estimàvem i estimem. Ell o ella s’ho mereix, com també s’ho mereixen les persones que l’estimaven i l’estimen. En aquest sentit, des d’Agraïments sempre treballem per acompanyar les persones en tot el procés.

Per què ens ajuda fer un comiat postergat?

• En els darrers mesos hem viscut un període marcat per l’aïllament social. Això pot haver derivat en una sensació d’irrealitat o distanciament de la realitat i una cerimònia ens ajudarà a integrar i assumir allò que ha passat.

• Ens ajudarà a connectar amb les sensacions i els sentiments que estem explorant i ens facilitarà el trànsit a través del dol.

• Ens suposarà un apropament vers la persona que ha mort i vers els sentiments compartits amb aquesta. Podrem verbalitzar totes aquelles paraules que o bé volem compartir o bé sentim que ens van quedar pendents amb el difunt o difunta.

Ara que la situació ho permet, és un moment indicat per materialitzar aquell adéu que va quedar pendent. Ara és possible reunir tots els seus éssers estimats i apreciats en un espai tant interior com exterior i recordar, plegats tots els episodis viscuts amb ell o ella. L’equip d’Agraïments ens posem al costat de qui ho requereix a fi de preparar una vetllada d’homenatge a l’alçada de cada persona, com es mereix.

Com sigui, sempre és un bon moment per fer un homenatge de Vida a la nostra persona estimada,recordar-la al costat d’aquells qui l’estimaven i sentir-nos acompanyats.

A Agraïments, ens comprometem a acompanyar-vos en el procés de dol.