Escola Vedruna Balaguer

Ubicació
973 447 162
973 445 164
973 450 569
Director: Josep Rosell Garrofé
http://www.vedrunabalaguer.com
[email protected]
Llar d’infants , educació infantil, primària, ESO i batxillerat.

 Les germanes carmelites de la caritat s’establiren a Balaguer el 1846 per a tenir cura dels malalts de l’hospital de la ciutat i per donar ensenyança a les nenes. El 13 de febrer d’aquell any l’Ajuntament va demanar que vinguessin les religioses i l’1 de maig es va signar una concòrdia entre l’Ajuntament i la mare superiora de les carmelites, Joaquina de Vedruna, que es va desplaçar fins a Balaguer. Es van signar diverses clàusules, entre elles que hi hauria cinc monges, dos dedicades a l’ensenyament i tres als malalts. El 28 de juny prengueren possessió solemne de l’hospital.

El 1854 hi havia set germanes i a l’any següent nou. El 1862 l’Ajuntament de la ciutat acordà crear dos escoles de pàrvuls: la dels nens a l’Escola Pia i la de les nenes a les carmelites. Durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, les carmelites canviaren diverses vegades d’ubicació i prestació de serveis, fins que el 1930 foren obligades a abandonar l’hospital del Barrinou i compraren la casa Rúbies al carrer del Miracle, l’actual casa Tarragona, on es dedicaren definitivament a l’ensenyament de les nenes.

L’emplaçament al carrer del Miracle va resultar molt idoni, tenia al costat l’església del mateix nom i les alumnes a l’hora de l’esbarjo podien anar a jugar a la muralla sense haver de sortir al carrer. A la planta baixa hi h avia un entresòl que era multiús: sala de labor, lloc de celebracions i finalment menjador. Al primer pis hi havia les aules d’ensenyament i l’oratori, i al segon la cuina i els dormitoris. A les goles es feia batxillerat i magisteri. L’arribada d’alumnes internes de les poblacions del voltant i l’increment dels nivells educatius va fer necessària l’ampliació i reestructuració de la casa.

El període de la Guerra Civil fou complicat per a les germanes; després s’inicià una època de recuperació i progrés que culminà als anys seixanta, quan van acordar comprar un terreny situat al Davant Balaguer per construir-hi el nou col·legi, i el curs 1964-65 es va fer el trasllat al nou centre. El 1971 es va constituir l’Associació de pares i mares, el 1973 el col·legi va obtenir l’aprovació definitiva de preescolar i EGB, el curs 1973-74 es va iniciar l’ensenyament mixt i el 1975-76 es va incorporar el català com a llengua d’aprenentatge. L’autorització definitiva com a centre homologat mixt de BUP va arribar el 1978.

L’octubre del 1985 es va inaugurar el saló d’actes ubicat al vèrtex format pels carrers de Barcelona i del Pare Sanahüja, amb un aforament de prop de 600 persones. Als anys noranta, amb l’entrada en vigor de la LOGSE, el col·legi va concertar els nivells d’educació infantil, primària i ESO.

El nou col·legi el forma un edifici de tres naus amb quatre patis. La nau principal, que dóna al carrer del Pare Sanahüja, és de tres plantes i és dedicada a aules on hi ha annex el gimnàs i poliesportiu. L’altra nau, d’iguals dimensions que la principal però de quatre plantes, fou pensada inicialment com a residència i actualment també s’utilitza per a la docència. A la planta baixa hi ha la cuina i els menjadors. La nau central és ocupada a peu pla per la capella i les altres plantes s’utilitzen com a laboratori, biblioteca i oratori.

Entre les naus hi ha un pati interior, destinat a jardí i la resta d’espais exteriors són per a jocs i esbarjo, amb un poliesportiu de dos plantes.